L’escletxa

In progress

No he pogut mai allunyar-me de la Naturalesa, dels seus rius, muntanyes i flors, dels boscos i dels núvols, de totes aquestes coses que tot i no haver-les fet ens envolten, i  són la nostre casa i el nostre origen.

Potser per estar formada d’ una estructura  diferent a nosaltres fa que la senti  indiferent i allunyada. Una comunicació amb ella és un somni,  senzillament existeix, sense consciència ni voluntat.

En aquest treball pretenc acostar-m´hi , en silenci, sense pretensions, però amb l’esperança que en un moment especial s’obri una escletxa en la que pugui abraçar-la.